Per STS núm. 480/2021, de 7 d’abril, el Tribunal Suprem havia establert que era vàlid qualsevol mitjà de prova en dret per justificar la convivència de la parella de fet a l’efecte de lucrar la pensió de viduïtat (estigués inscrita la parella a un registre o no).

Tot i això, el Tribunal Constitucional, en Sentències anteriors com les núm. 40/2014, d’11 de març, i 44/2014, de 7 d’abril, havia establert que «la pensió de viduïtat que la norma estableix no és a favor de totes les parelles de fet, amb convivència acreditada, sinó en benefici exclusiu de les parelles constituïdes en la forma legalment establerta (certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic en què consti la constitució d’aquesta parella).»

Doncs bé, ara el TS, a la seva Sentència núm. 37272022 de 24 de març, rectifica la seva última doctrina, i l’estableix d’acord amb els pronunciaments anteriors del TC declarant «que la prova de l’existència d’una parella de fet només es pot acreditar als efectes del reconeixement del dret a la pensió de viduïtat mitjançant els mitjans assenyalats al paràgraf quart de l’article 38.4 del Reial Decret Legislatiu 670/1987, és a dir mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que ambdós han de ser anteriors, almenys, a dos anys a la mort del causant.»

Per tant, a partir d’aquest nou canvi de rumb, caldrà acreditar la inscripció en un registre municipal o mitjançant un document públic com a únic mitjà vàlid per poder extreure el mitjà vàlid per acreditar la constitució de la parella de fet i accedir així a la pensió de viduïtat en aquesta modalitat d’unió de parelles.